El treball de les competències al context escolar

Al seminari de l’assignatura “Reflexió i Innovació Educativa” vàrem realitzar l’anàlisi de l’escoleta a través de la tècnica DAFO, la qual es fonamenta en la identificació de les debilitats (D) i les fortaleses (F) que posseeix i de les amenaces (A) i oportunitats que pot plantejar l’entorn. A partir del DAFO hem pogut focalitzar a quin tipus d’escoleta som: 1.2 Un espai per compartir i construir coneixements.

Ara que ja sé i conec el context on estic desenvolupant les meves pràctiques 0-3 reflexionaré sobre el què puc fer jo en aquest context per millorar els meus punts febles, és a dir, aquelles competències que encara no tenc adquirides.

Per a encetar el tema voldria comentar que el temps a l’escola infantil passa volant i que degut a la carrega de feina que comporta realitzar les pràctiques em costa trobar temps per reflexionar i per parlar amb la tutora d’aspectes meus que voldria millorar i aprendre, per tant, les competències 2.3, 2.4 i 2.7 les hauria de treballar trobant més moments d’anàlisi i reflexió amb la tutora.  Tampoc m’aturo a pensar com he fet i amb quin sentit he fet cadascuna de les intervencions que he gestionat a l’aula (2.6). Penso que aquest aspecte és fruit de la rapidesa en que flueix el dia a dia, per això tal i com va esmentar la professora al seminari és tan important asseure’s i reflexionar sobre el que hem fet, intentant guanyar el partit al dia a dia.

A l’aula sempre intento tenir una mirada pedagògica, basant-me amb tot allò que durant els 3 anys de carrera he interioritzat, però són tantes les coses que una mestra en pràctiques ha d’aprendre que em genera una sensació de no saber per on partir i com organitzar tots els meus pensaments en referent a la pràctica educativa del meu centre de pràctiques. Per tant, he de fer un esforç per contrastar la teoria amb la pràctica (1.4).

Cada dia les companyes que fèiem pràctiques al mateix centre ens reunim i parlem dels nostres dubtes i dilemes (2.5), contrastem actuacions de les nostres tutores (2.2), contrastem allò que recullen els documents del centre amb les pràctiques i rutines que es realitzen (3.3), reflexionem sobre l’organització del centre (3.2)... Personalment aquests punts em costen i actualment els treballo amb l’enriquiment de les meves companyes. Parlar del que sentim i fèiem és molt enriquidor i permet ajustar estratègies, entendre, comentar, escoltar, resoldre dubtes, empatitzar, compartir pors, compartir noves conquestes i molts més aspectes.

La competència 4: analitza i reflexiona sobre els processos d’ensenyament-aprenentatge, l’he de treballar a partir de l’observació de cada moment (rebuda, joc lliure, moment d’alimentació, moment d’higiene, psico, moment de descans...). He d’observar com actua la mestra en cada una d’aquestes rutines, com gestiona les situacions de conflicte, com es la seva veu, la seva mirada, el seu reconeixement lingüístic, la seva postura corporal...

La setmana passada vam centrar el tema del nostre projecte (5.2) però aquest només és el principi. Actualment les competències 5.1, 5.3 i 5.4 encara no estan assolides perquè no hem engegat el nostre projecte. No serà feina fàcil. Haurem de treballar força i amb una visió pedagògica per a que aquestes competències siguin assolides en acabar les pràctiques.

No em queda altra cosa que dir més que força i ganes!

Etiquetes

2.3: Perquè penso que és una competència molt important a assolir, ja que per deixar petjada he de saber que vull aprendre i quins objectius em proposo a partir d’avui fins a la finalització de les pràctiques.

1.4: Perquè penso que la teoria i la pràctica han d’estar encaminades cap a un mateix punt i és important establir-ne vincles.

5.3: Perquè és la competència que aquesta setmana treballaré conjuntament amb les meves companyes.

Com és un dia a l'aula dels aneguets?

Avui, com cada dia, els aneguets hem arribat a la nostra aula amb un familiar, alguns hem arribat amb la padrina, alguns amb la mare i d’altres amb el pare. Mentre esperem que hi siguem tots la mestra ens ha tret els animals per a jugar amb ells. En M. ha fet una torre molt alta i els altres companys ens hem unit al seu joc i n’hem feta una altra. Ha arribat un moment en que hem perdut l’interès pels animals i hem començat a córrer per l’aula. Nosaltres sabem que a l’aula no hi podem córrer i que al pati sí, però estàvem molt contents i no podíem evitar-ho. Per tornar a la calma la mestra ens ha convidat a jugar al racó de la cuineta i motivats per la mestra en pràctiques hem fet una taulada i hem fet sopa per tots i totes. Ha estat molt bo! Mmmm!

Quan ja hi hem estat tots i totes, hem passat el plafó. Quan passem el plafó ens seiem tots als coixins. Durant aquest moment estam molt contents i impacients per rebre la nostra foto amb el nostre símbol. En T. té un símbol que ens crida molt l’atenció, és un ventilador! Ara vos explicarem els símbols que cada aneguet té: na La. té una foto de quan era petita, en L. un Spiderman, na B. una moto rosa, en Ll. una moto, en M. una torre d’animals, na Ma. na Hello Kitty, en T. un ventilador, en M. un peluix, en D. el ca de la seva padrina, na J. un piano, en P. un cotxe de carreres, na Cati (tutora d’aula) un avió i na Marta (practicant) una tortuga. 

Quan hem acabat de passar el plafó hem rebut una visita molt divertida. Ha vingut la jaia Quaresma. Els aneguets l’hem saludada i li hem cantat una cançó que a ella li agrada molt, i per recompensar-nos i ens ha dut una bossa de galetes de xocolata per a berenar. Abans d’anar-se’n la jaia ens ha dit que li havíem de llevar una cama i na L. i en D. han estat els encarregats de llevar-li. Ells dos han botat d’alegria i s’han sentit protagonistes d’aquell moment.

Ens hem acomiadat de la jaia fins a la setmana vinent, i la mestra i na Marta han preparat la taula per berenar de galetes de xocolata. Quasi la galeta era més grossa que nosaltres i l’aguantàvem amb les dues mans. Quan hem acabat de menjar-nos aquest berenar tan especial per torns ens hem rentat les mans i la cara. Na Marta ens ha ajudat una mica però ja ens sabem rentar les mans sols, només necessitem una petita guia.

 Per primer dia des de que na Marta és una anegueta més, hem jugat a la capsa de música. Alguns de vosaltres no sabreu que és la capsa de música, així que ara us ho explicarem: és una capsa grossa on a dintre hi ha capses de diferents mides i colors amb un símbol a dintre sobre una cançó (Exemple: uns guants de colors per cantar la cançó de la maneta). Quan la mestra ha tret una capsa li hem fet un toc per a que el símbol es prepares per a sortir. Hem tret moltes capses i hem cantat moltes cançons. Durant el moment de joc de la capsa de música na Marta ha estat bocabadada i creiem que li ha agradat moltíssim!

Ah! Quasi se’ns oblida contar-vos que abans de començar a jugar a la capsa de música na Cati ha obert una capsa d’un sol amb purpurina dorada a dintre, aquesta representa el silenci. Quan hem vist aquesta capsa hem cridat d’alegria i na Cati ens ha tirat suaument un poc de purpurina mentre ens deia que havíem de fer silenci. 

Per fi avui el temps ens ha donat un poc de trègua i hem pogut sortir al pati a córrer i a jugar amb els amics. Ja era hora! Tots i totes estàvem molt moguts a l’aula. Al pati hem jugat amb les pilotes penjades que la jaia ens va regalar la setmana passada, a les caixes, a les motos i a engronsar-nos amb les rodes de camió.

Al pati en P. s’ha fet mal a la cama i pensant que només era un ensurt na Marta li ha demanat si volia que li posés cremeta per curar-ho. Ells dos han entrat a l’aula a la zona destinada per al canvi de bolquers i allà na Marta li ha posat crema. Aquest moment ha estat de gran complicitat. Quan na Marta i en P. han sortit de nou al pati en P. no acabava de trobar el seu lloc i es seguia queixant i no li acabava de convèncer res per a jugar. Quan hem entrat a l’aula a en P. encara li feia mal i na Cati i na Marta l’han mirat bé però no han vist res, han pensat que era un cop i li han posat crema pels cops. 

Els aneguets hem dinat d’arròs de peix i peix amb verdures. El primer plat ha tingut molt èxit però el segon no ens ha agradat tant. Amb la panxa plena ens hem rentat les mans i la cara, hem dut el baverall a la nostra caixa, ens han canviat els bolquers (tots portem bolquer menys na Ma. que ja fa pixos i caques al vàter) i ens hem adormit! zZzZZ Fins demà!

Valoració de les meves competències

La tasca de reflexionar envers les meves competències és dificultosa per a mi, ja que acabo de despegar en el món de l’educació, i hi ha situacions que encara no he tingut la oportunitat de viure i en conseqüència no puc reflexionar sobre elles.

• Organitzar i animar situacions d’aprenentatge

L’organització és un dels meus punts forts. He aprés ràpidament que es fa en cada moment a l’escoleta (rutines), i intent organitzar-me el millor possible amb la tutora de l’aula per a dur a terme un bon treball conjunt.

Per a treballar a partir dels coneixements previs dels infants es necessita conèixer molt bé a cada infant del grup-classe, en el meu cas, els conec però no el suficient. No obstant, intento treure profit a cada situació d’aprenentatge,  respectar el ritme de cada infant, creure que n’és capaç...

• Gestionar la progressió dels aprenentatges

Encara hem queda molta feina per a desenvolupar satisfactòriament aquesta competència.

Per a respectar el ritme individual de cada infant és necessari conèixer totes i cadascuna de les seves peculiaritats, i tal com he dit abans encara no els conec suficientment. No obstant, sobre la coneixença que tenc sobre ells respecto el ritme individual de cada infant de l’aula dels aneguets.

Em passo gran part del dia observant les necessitats dels infants, els seus comportaments, maneres de fer... i cada dia tenc un temps per a parlar amb la mestra i reflexionar sobre el que hem realitzat. Aquest és un moment privilegiat que m’ajudarà a desenvolupar la reflexió i avaluació de la jornada educativa, per a prendre decisions i millorar.

• Elaborar i fer evolucionar els dispositius de diferenciació

Cada infant és diferent i aquest fet el fa únic, per aquesta raó a cada racó de l’escoleta intento conèixer totes les individualitats dels infants del grup-classe. Intento situar a cada infant el seu rol dins l’aula, la seva personalitat, la seva manera de fer, de relacionar-se amb els demés... He començat a escriure com són cada uns dels infants, ja que quan escrius adquireixes els coneixements de manera més fàcil i significativa. Atendre la diversitat de l’aula és una competència que penso que s’aprèn amb la pràctica, i per aquesta raó jo encara no la tenc massa desenvolupada.

• Implicar als alumnes en els seus aprenentatges i en el seu treball

Sempre que puc intento fer conscients als infants de les seves noves conquestes a través d’un gest, una mirada, el reconeixement lingüístic... Suposo que per la meva inexperiència se’m passen per alt molts d’aquests moments importants, però espero que poc a poc aconsegueixi captar moments i fer conscients als infants de lo bé que ho han fet.

A l’aula dels aneguets encara els hi costa esperar, esperar el seu torn, seure... i aquesta és una tasca que requereix temps i paciència. Jo intento fer i intervenir tal i com la meva tutora d’aula ho fa. Per altra banda, també els infants són participatius i fan cas quan els hi dius que esperin, seguin...

He pogut observar que en el moment de l’alimentació i en la resolució de conflictes la mestra negocia amb l’infant sobre aspectes. Jo intento aprendre totes aquelles estratègies i recursos que ella empra, però encara hem queda molt a aprendre.

• Treballar en equip

Sempre abans d’actuar i intervenir intento demanar a la meva tutora com ho faria ella, ja que si hem de treballar conjuntament és molt important que les nostres intervencions vagin cap al mateix camí. També aquesta és una bona manera d’aprendre i empapar-me d’ella. És d’agrair que s’hagi creat una relació de confiança amb la meva tutora, on li puc expressar les meves pors i inseguretats.

• Participar en la gestió de l’escola

Tal i com he dit en el punt anterior intento realitzar un treball comú amb la meva tutora.

Cada vegada em sento més a gust i còmode a l’escoleta, tant amb tot el personal docent, com amb el no docent. Penso que aquest factor és el punt de partida per a participar en la gestió de l’escoleta i que a poc a poc aniré desenvolupant aquesta capacitat.

• Informar i implicar als pares

A l’Escoleta d’Esporles s’implica molt a les famílies; entren a l’aula a deixar els infants, realitzen periòdicament espais de trobada “miralls” amb les famílies i realitzen conjuntament l’àlbum fotogràfic del seu infant. (Segurament realitzen moltes més activitats conjuntament amb les famílies però aquestes són les que per ara conec). El moment de les entrades i sortides és un moment privilegiat entre la mestra i la família, ja que s’intercanvien comentaris i impressions dels infants, si el vespre no ha dormit bé, si s’ha aixecat amb mal de panxa... El meu primer dia a l’escoleta la tutora em va presentar a tots a cadascun dels familiars que entraven per la porta. Per aquesta raó conec als familiars de cada infant i intercanvio alguna informació amb ells, però sempre un poc cohibida, mil·limetrant cada paraula que dic. Esper prendre confiança amb aquest aspecte i desenvolupar al 100% aquesta competència

• Utilitzar les noves tecnologies

Sóc bastant amiga de les noves tecnologies, he estat durant un any secretària i gestiono bastant bé aquest aspecte.

No obstant, encara no he tingut l’oportunitat de utilitzar instruments multimèdia a l’aula.

• Afrontar els deures i els dilemes ètics de la professió

Pels trets del meva manera de ser tenc bastant desenvolupats els sentiments de justícia, solidaritat i responsabilitat.

Vull ser justa amb cadascun dels infants que es sentin reconeguts i estimats, tractant-los igual, sense prejudicis i sense deixar-me dur per la meva impressió.

Resoldre conflictes és sens dubte un dels punts a treballar ja que em manquen estratègies. Com actuo davant una situació on dos infants es barallen per la mateixa joguina? I si no sé qui la tenia? I si dos infants volen asseure al mateix lloc, com ho gestiono? Qui té preferència? Aquestes són algunes de les preguntes que dia rere dia em faig, i que en el desenvolupament de les meves pràctiques espero respondre i resoldre correctament.

• Organitzar la pròpia formació continua

Sempre he volgut ser mestra i aquest fet m’atorga les ganes de seguir aprenent i gestionar els meus aprenentatges. És ben sabut que un mestre ha de formar-se dia a dia i que aquesta és una clàusula indiscutible en el contracte inicial, allà quan comences la carrera. Amb ganes tot és possible, i a mi me’n sobren.

1. És autònom en l’aprenentatge

1.1 Cerca i accedeix a dades i recursos existents a l’hora de resoldre les activitats, tasques i situacions que es plantegen al Pràcticum i a l’assignatura  

      Sempre intent basar-me en la teoria, és a dir, tenir una mirada pedagògica a través dels recursos que he anat elaborant amb aquests 3 anys de carrera. No obstant, el temps és un gran enemic en període de practiques i a cops no hi ha temps per aprofundir en la recerca de dades i recursos.

1.2 Reflexiona i pondera sobre elements que porten a una bona actuació professional

      Com he dit abans intent basar-me amb les teories educatives emergents, però se’m fa dificultós reflexionar en aquesta línia. No obstant, crec que n’aprendré ja que el nostre projecte de millora tracta sobre el rol de la mestra i la seva actuació.   

1.3 Accedeix i revisa altres blocs i experiències per tal d’ampliar la pròpia formació

Per manca de temps encara no he pogut empapar-me d’altres blogs i experiències, però tan aviat com pugui ho faré.

1.4 Arriba a conclusions elaborades a partir de la contrastació de la informació recollida tant de la teoria com de la pràctica.

     Fa poc temps que estem immersos en la pràctica educativa i aquest fet condiciona la meva contrastació teoria-pràctica.

2. Reflexiona sobre el seu propi procés d’aprenentatge

2.1 Identifica punts forts i punts febles quant a les seves capacitats i competències professionals

           

     Malgrat identificar punts forts i febles em costa, crec que he arribat a destriar allò que tinc adquirit i allò que he de treballar. Hi ha algunes competències que encara no he treballat i que per tant no sé si les hauré de treballar més o menys.

2.2 Identifica les pròpies creences i concepcions; contrasta les creences personals amb les pràctiques i activitats que observa al centre

     Penso que la meva creença o concepció envers l’educació la tenc identificada, però això no vol dir que tingui dificultats a l’hora de contrastar-la amb l’actuació de la meva tutora i de les activitats que es desenvolupen a l’escoleta.

2.3 Descriu el que vol aprendre, els objectius que es proposa

     Vull aprendre tantes coses que no sé ben bé com descriure-ho tot, i per tant, proposar-me els objectius són  una tasca que em resulta difícil.

2.4 Es fa preguntes relacionades amb el propi procés d’aprenentatge (formació rebuda, formació futura...)

           

     Al diari de pràctiques exposo una sèrie de preguntes que em faig sobre el propi procés d’aprenentatge. Com gestiona la mestra un conflicte entre dos infants? I què he après jo? Però com he dit abans, el temps passa per damunt i a vegades no tinc temps material per fer-me preguntes. Per tant, he de cercar un equilibri entre l’escoleta, els cursos que faig, la meva vida personal i el treball reflexiu.

2.5 Recull dubtes i dilemes

       

      Dubtes, dilemes i pors és el que més reflecteixo en el meu diari de pràctiques, ja que molts cops no sé ben bé com actuar en una situació concreta a l’aula.

2.6 Argumenta el que ha fet i per què

       Aquesta competència és una de les més febles ja que em costa argumentar sobre el que he fet i per què.

2.7 Reflexiona sobre els seus errors i cerca maneres de millorar en la seva actuació professional

     Per aprendre ens hem d’equivocar. Em sap molt greu equivocar-me però ho assumeixo i la pròxima vegada intento fer-ho millor. Probablement no ho reflecteixo a un paper però si que el meu cap processa per a millorar.

3. Analitza i reflexiona sobre el funcionament dels centres d’Educació Infantil

3.1 Es fa preguntes sobre el que ha observat quant al funcionament del centre

     Entre les companyes que fèiem les pràctiques al mateix centre a cops ens fèiem preguntes en relació al funcionament del centre.  

3.2 Aporta reflexions en quant a l’organització del centre: distribució del temps i de l’espai, dinàmiques de treball, coordinació entre professorat, relació amb les famílies i amb el context proper; i contrasta aquestes reflexions amb evidències

     Entre les companyes ens enriquim d’aquestes reflexions, no obstant, asseure’s davant l’ordenador i plasmar totes aquestes reflexions em costa molt, no sé per on començar, és per tant que aquest punt haurà de ser treballat.  

3.3 Contrasta allò que recullen els documents del centre amb les pràctiques i rutines que es realitzen

Cada dia de 14,15  a 15h les companyes que realitzem les pràctiques a l’escoleta ens ajuntem per contrastar el que plasmen els documents del centre (PEC, PAT, PGA...) i el que realment observem al dia a dia a l’aula. Per tant, aquest punt que ara mateix és feble el treballem per enriquir-lo.  

4. Analitza i reflexiona sobre els processos d’ensenyament-aprenentatge

4.1 Identifica els marcs teòrics que justifiquen o qüestionen les pràctiques que es duen a terme a l’aula

       

Aquesta competència s’adquireix a mesura que vivim experiències a l’aula que puguin justificar o qüestionar la pràctica. Per qüestionar és necessari observar les pràctiques des d’una mirada constructiva i sobretot amb un temps que garanteixi la veracitat d’aquestes.

      

4.2 Identifica bones pràctiques, les compara

           

Penso que el moment de posada en comú de pràctiques, maneres de fer... amb les meves companyes és molt enriquidor per comparar-les amb les bones pràctiques. És per tant, que aquest punt l’anirem treballant durant tot el procés de pràctiques.

4.3 Elabora hipòtesis de per què passa un fet concret a partir d'un recull d'informació

Per a mi aquest punt és feble, ja que encara no hem tingut l’oportunitat de recollir la suficient informació per a elaborar hipòtesis dels processos d’ensenyament-aprenentatge.

5. Reflexiona sobre el procés de millora

5.1 Reflexiona sobre els trets diferencials entre bones pràctiques i projectes de millora

     Aquest punt el treballarem quan engeguem el nostre projecte, ja que en ell reflexionarem sobre el rol del mestre i les seves actuacions.

5.2 Justifica i contextualitza el projecte de millora a partir de l'anàlisi de necessitats i de la identificació del problema.

Durant els primers dies de pràctiques ens hem reunit amb la coordinadora per tal de focalitzar el nostre projecte de millora a partir de les necessitats de l’equip docent de l’escoleta. Per tant, aquest punt l’estem treballant.     

5.3 Cerca informació en relació amb el projecte de millora i aporta referències bibliogràfiques

Aquests primers dies amb les companyes hem decidit cercar informació en relació al nostre projecte, però no serà fins que haguem centrat el projecte quan puguem fer una recerca més específica. Per tant, en el procés de desenvolupament del marc teòric del nostre projecte l’anirem treballant.     

5.4 Preveu els obstacles i les resistències en l'aplicació del projecte de millora

      

     Sabem perquè entre les companyes n’hem parlat que el nostre projecte de millora requereix un anàlisi i una crítica constructivista, ja que hem d’analitzar el rol i la manera en que actua a l’aula la nostra tutora. Les resistències que ens podem trobar es com plasmem tot el que pensem sense ofendre a cap de les educadores. Per tant, aquest punt l’anirem treballant a mesura que anem desenvolupant el projecte.