dimecres, 5 de juny del 2013

Valoració final de l'assignatura

Lectors i lectores!
 
Per donar per tancat el blog de l'assignatura "Reflexió i Innovació Educativa", voldria fer-ne una valoració del que he après i del resultat de la metodologia emprada.
 
Fent referència al blog, penso que és una bona eina innovadora per reflexionar envers del procès de pràctiques. Gràcies a l'assignatura he après a emprar un blog i m'he nodrit de cara al meu futur profesional, ja que tenir un blog d'aula afavoreix la comunicació entre familia-escola.  
Per altra banda, penso que a través del blog he pogut transmetre els meus pensaments, emocions, sentiments, etc, i també he tingut accès a bones practiques, pensaments i maneres de fer dels meus companys i companyes.
 
En quant al treball per competències, penso que ha estat de gran utilitat, ja que d'aquesta manera he identificat i relacionat les competències que treballava al blog. També m'ha ajudat a ser conscient dels meus punts forts i febles quant a les meves capacitats i competències professonals, i així treballar-les per tal de millorar.
Durant aquests mesos he arribat a conclusions elaborades a partir de la contrastació de la información recollida tant de la teoría com de la pràctica, he reflexionat sobre bones practiques i les he comparat, he identificat les pròpies concepcions i creences, m'he formulat preguntes, he analitzat i reflexionat sobre el funcionament de l'escoleta, he analitzar i reflexionat sobre els processos d'ensenyament-aprenentatge, he reflexionat sobre el procés de millora, he identificat els obstacles i les resistències en l'aplicació del projecte de millora a l'escoleta, etc.
 
Per concloure, penso que l'assignatura lligada al procés de pràctiques porta a l'alumne a reflexionar, a compartir pors, a valorar la tasca de mestra, a compartir bones pràctiques educatives, a gestionar els conflictes interns, a motivar per aprendre dels companys i companyes, a ser crític i a autoobservar-se.


Malgrat el grau elevat de tasca a realitzar, estic contenta amb el resultat final de l'assignatura. Gràcies per tot!
 
Fins aviat!

Etiquetes:
 
1.1: ja que he cercat i he accedit a dades i recursos existents a l'hora de resoldre les activitats, tasques i situacions que es plantegen al Pràcticum i a l'assignatura.
2.1: ja que he identificat punts ports i punts febles quant a les meves capacitats i competències professionals.

dimecres, 29 de maig del 2013

Què milloraríem del nostre projecte?

En aquesta entrada us posarem al dia de l’estat del nostre projecte i d’allò que canviaríem si ara l’haguéssim de repetir, és a dir, de les propostes de millora.
 
Com sabeu el nostre projecte és "La figura del mestre: rols i models d'actuació", en el qual hem observat i registrat en vídeo les nostres tutores d’aula, per tal de dur a terme una anàlisi de la seva actuació.
 
Aleshores, després de realitzar els enregistraments, vam procedir a fer el buidatge mitjançant les graelles que nosaltres mateixes havíem elaborat. Llavors, vam posar en comú aquesta informació i en aquests moments ens trobem elaborant les conclusions per tal de fer el retorn a l’equip educatiu del centre que serà durant el claustre de dia 12 de juny.
 
Durant tot el procés d’elaboració i implementació del projecte ens hem anat trobant amb una sèrie de dificultats o obstacles, que una vegada analitzats pensem que podrien sofrir alguns canvis per tal de millorar.
 
Per començar, com ja vam dir a l’exposició de classe, la proposta del projecte ens va venir determinada pel mateix centre, i aquesta ens ha resultat una mica tancada i dirigida. Ens hagués agradat tenir un major poder de decisió a l’hora d’enfocar el projecte i de com desenvolupar-lo. En un principi semblava que es tractava d’una proposta més oberta i flexible, i des del centre ens van demanar que amb la idea general que elles ens donàvem, nosaltres féssim una proposta de projecte i vam pensar de centrar-nos en el rol de la mestra en els moments de gestió de conflictes; però finalment, quan la vam presentar, la coordinadora ja tenia pensat un projecte més global i ens va dir que observéssim els moments concrets que ja vam explicar a l’anterior entrada del projecte. I això va fer que el nostre projecte fos més pautat del que a nosaltres ens hagués agradat.
 
Per altra banda, a nivell de temporalització del projecte, pensem que tal vegada el vàrem començar a desenvolupar una mica massa tard, degut a la tasca d’anàlisi del centre i del grup aula que ens va manllevar moltes hores de feina. I això ha fet que no haguem pogut veure si el nostre feedback cap a les mestres els haurà resultat d’utilitat, i per tant, hem hagut d’enfocar l’avaluació del nostre projecte mitjançant un qüestionari i no amb l’observació i la vivència del possible canvi com ens hagués agradat tenir.
 
Relacionat amb això, un altre dificultat ha estat el fet de no poder tenir uns resultats tangibles i a curt termini, que ens deixa a mig camí,  ja que acabarem el nostre període de pràctiques sense saber si realment tot el nostre treball haurà estat fructuós.
 
Pel que fa als instruments que hem utilitzat per dur a terme l’anàlisi, vam elaborar una graella de conducta verbal i una de conducta no verbal, però una vegada que hem fet el buidatge dels vídeos considerem que hauria estat més útil elaborar una graella específica per cada moment observat, ja que d’aquesta manera es podrien haver concretat més els ítems.
  
Referent a les tècniques d’observació, des d’un principi vam utilitzar el vídeo, però a mesura que hem anat enregistrant les actuacions de les mestres en els diferents moments, ens hem adonat que aquestes estan condicionades per la presència de les càmeres. Així que més tard també vam incloure notes de camp per complementar-les amb el registre videogràfic.
 
Tal i com vàrem comentar a l’entrada del  blog on presentàvem el nostre projecte de millora, pensem que el tema que tractem és de caràcter compromès, ja que sense gaire experiència pràctica ens trobem avaluant les mestres que fa anys que fan feina d’educadores a l’escoleta i que al mateix temps són les que ens avaluen a nosaltres com a practicants.
 
Quan duguem a terme el retorn al proper claustre del que hem observat ens trobarem amb una altra dificultat. Aquesta rau en no poder personalitzar les crítiques constructives que hem realitzar a través de les seves observacions en el dia a dia a l’escoleta perquè pensem que personalitzant el nostre retorn les mestres es poden sentir escomeses, podent resultar violent a nivell personal i professional.
 
Una altra dificultat lligada a la citada anteriorment és que ens podem trobar en una situació de resistència per part de l’equip educatiu de l’escoleta, ja que pel fet de no personalitzar els canvis, les mestres no es sentin identificades amb el nostre retorn, ja sigui per manca d’autoobservació crítica o per tenir una concepció de l’educació diferent de la que nosaltres ens basem teòricament.
 
De ben segur que durant els dies que manquen per tancar el projecte ens trobarem amb noves i inesperades dificultats que es podrien transformar en canvis de millora i que podríem plasmar en aquesta entrada, però fins aleshores són aquests els canvis que portaríem a terme en el nostre projecte.
 

Etiquetes:
 
5.2:  perquè justifiquem i contextualitzem el nostre projecte de millora a partir de l'anàlisi de
necessitats i de la identificació del problema.  

5.4: perquè en aquesta entrada hem previst i identificat els obstacles i les resistències en l'aplicació del projecte de millora.
 

dimarts, 28 de maig del 2013

Aprenentatges arrel dels projectes de millora i documentals exposats

 

Benvolguts i benvolgudes al meu blog!

A partir de les exposicions a classe dels projectes de millora i dels documentals dels meus companys i companyes, compartiré amb vosaltres la meva visió sobre aquells que més m’han cridat l’atenció.

·       Projecte de millora “Panell de canals” (Pati): “Quan es parla de l’ús més habitual dels espais exteriors d’na escola apareixen expressions molt arrelades com «prendre l’aire», «desfogar-se», «fer una pausa», «un descans per als mestres»..., com si la vida al pati solament fos això. En coherència amb aquestes creences, els espais exteriors de les escoles semblen tots tallats pel mateix patró. Malgrat aquesta imatge generalitzada, avui hi ha molts equips de mestres i alguns ajuntaments que volen recuperar els espais exteriors com un lloc més en el qual s’ha de planificar i preveure el que vol que passi, igual que es fa en els espais interiors de l’escola” (Cols Clotet, Carme: INFÀNCIA, núm. 157, juliol-agost de 2007). Amb aquesta cita vull entreveure que s’ha fet una excel·lent feina pensant cada detall; cada material, la disposició del mateix, els objectius... S’ha aconseguit una continuïtat entre l’espai interior i l’exterior. Amb aquest projecte he après la importància que tenen els espais exteriors, ja que el pati hauria de ser un moment planificat i estructurat.
 

 
·       Documental “El canvi de bolquers”: És ben sabut que aquesta rutina compta amb un component emocional molt important entre l’infant i la mestra. Cal que sigui un moment tranquil i relaxant per a que l’infant es senti segur i confiat. La mestra ha de saber interpretar allò que l’infant ens vol transmetre, fent-lo sentir comprès i escoltat , i ensenyar-li com és el seu cos i com és ell, a través de la paraula, els gests, les mirades...  Al documental apareix una practicant que diu una frase molt significativa i que m’ha semblat molt adient per aquest moment: “Estic aquí per tu, som aquí per tu”.

·        Projecte “Les emocions”: L’educació socioemocional és un procés educatiu, continu i permanent, que pretén potenciar el desenvolupament emocional com a complement indispensable del desenvolupament cognitiu, constituït ambdós els elements essencials del desenvolupament de la personalitat integral”. (Bisquerra: 2000). Referent a les emocions alguns dels objectius que s’han d’assolir amb l’ajuda de l’adult són: expressar emocions de tristesa, por, ràbia, alegria... de forma verbal i no verbal, reconèixer les expressions emocionals dels altres, identificar les conseqüències davant una determinada emoció i utilitzar eines com la relaxació, distracció conductual per regular un malestar emocional. Penso que amb la implementació d’aquest projecte s’han assolit aquests objectius, almanco amb les emocions bàsiques (felicitat, por, enuig i tristesa o disgust).


·        Projecte “Psicomotricitat” (Toninaina):  Partint de la idea que la psicomotricitat juga un paper força important per a l’organització de la personalitat de l’infant i del seu desenvolupament integral, penso que en aquesta escoleta es dóna la importància que es mereix aquesta pràctica. A l’Escoleta d’Esporles també es fa psico, a psico ens saluda en corre-corre, la titella que s’usa al ritual d’entrada, feim de llops, de dimonis, apagam focs, nedam, feim bots molts alts, ens pujam per l’espatllera i ens miram, resolem els nostres conflictes, ens amagam, convidam als amics a jugar...

 

·       Documental  “La visió dels infants sobre el joc”: m’ha semblat molt interessant aquest documental per ser el joc dels infants l’etern protagonista. I és que els infants aprenen jugant, descobreixen el món que els envolta a través del seu joc. Jugar implica el desenvolupament de totes les àrees. En relació al joc, voldria compartir una anècdota que fa unes setmanes va tenir lloc a l’escoleta d’Esporles. Els aneguets estàvem al pati, i em vaig dirigir a un infant i li vaig dir: “D. hem d’arraconar”, ell se’m va girar seriós i em va dir: “No, ara estic jugant”. L’infant tenia tota la raó del món, ell estava jugant, perquè havia d’arraconar si estava jugant? Si per mi fos, l’hagués deixat que seguis jugant però no va ser possible perquè l’horari és el que és i s’ha de respectar.  Al documental va aparèixer una frase que deia així: “No hi ha res més seriós que un infant quan juga” i me l’apropiaré de cara al meu futur com a mestra d’infantil.
 
Malgrat no hagi comentat els altres projectes de millora i documentals, penso que  tots els meus companys i companyes han fet molt bona feina i que tots i totes ens hem impregnat de les bones pràctiques dels diferents centres en que hem estat ubicats.

Etiquetes:
1.2: ja que he reflexionat sobre elements que porten a una bona actuació professional.
5.3: ja que he cercat informació en relació als projectes de millora i documentals exposats a classe i he aportat referències bibliogràfiques.

 

 

 

divendres, 17 de maig del 2013

Comentaris als blogs de les companyes

Bon divendres!
 
A continuació exposo els comentaris que he fet als blogs de les meves companyes:
 
http://evmbdm.blogspot.com.es/
Hola Sandra!
M’ha encantat aquesta bona pràctica!
 
Penso que tenir a la disposició dels infants aquest racó és creure en les possibilitats i capacitats dels infants, i una manera innovadora i rica de fomentar l’autonomia de l’infant.
Durant el procés de pràctiques he llevat mocs a molts infants. A l’aula on estic ubicada hi ha un infant que cada dia té moc, i penso que aquest racó li seria molt profitós, ja que ell sol ho sap fer molt bé, però per les preses i l’alçada on estan ubicats els mocadors molts cops són la mestra o jo qui ens encarreguem de llevar-li el moc.
Quan vaig llegir la teva entrada per primer cop, vaig proposar-li a la mestra aquesta bona pràctica per dur-la a terme a l’aula, i estem pensant com organitzar el racó. Per tant, moltes gràcies per compartir-la amb nosaltres! I enhorabona! :D A gaudir!!!!!

http://siilvia20.blogspot.com.es/
Hola Silvia!
Gràcies per compartir aquesta bona pràctica a nivell de centre. Tant de bo moltes escoleta s’impregnessin d’aquesta filosofia i es dugués a terme.

Pel que he llegit, em sembla que l'escoleta on fas pràctiques s'assembla a la concepció constructivista de l'aprenentatge, on es respecta el ritme d'aprenentatge dels infants, els seus interessos, s’estimula i accepta la iniciativa i autonomia de l’infant, permet que l’infant dirigeixi el seu aprenentatge canviï l'estratègia i qüestioni el contingut, s’estimula la curiositat i interès de l’infant, es creen situacions i experiències que “contradiguin” la hipòtesi
original a fi d'estimular la reflexió, proveeix temps a l'infant per establir relacions i crear metàfores, etc.

A l’escoleta on estic ubicada com a estudiant en pràctiques aquesta concepció hi està present en el dia a dia, no obstant, existeixen uns horaris que malgrat segons com els infants han arribat a l’escoleta (per exemple, si estan excitats), el temps que es disposa... són flexibles. Penso que hauríem d’escoltar més als infants, escoltar els seus interessos i les seves motivacions. El que passa es que el temps a l’escoleta passa massa aviat i molts cops no ens aturem a observar, a deixar temps, a deixar que els infants gestionin per si sols els seus conflictes. Hem d’aprendre a ser guia de l’aprenentatge de l’infant!

Moltes gràcies per la teva aportació!
Gaudeix de l’experiència!! :D
 
http://mestresimestresses.blogspot.com.es/
Hola Maria!
Llegint la teva entrada he recordat que a l’inici de pràctiques la meva tutora em va comentar que volien fer una jornada de portes obertes, deixant llibertat per a que cada infant anés a l’espai que vulgui de l’escoleta. De moment no he tingut l’oportunitat de presenciar-ho però tant de bo abans d’acabar pugui empapar-me d’aquesta bona pràctica que tu has compartit.
La descompartimentació d’espais és una bona manera de fomentar l’autonomia i de donar l’oportunitat a que l’infant triï l’espai on vol estar. Penso que des de ben petits hem d’ensenyar als infants a elegir, ja que en vida és un elegir constant.

Moltes gràcies per compartir aquesta bona pràctica! A gaudir de l’experiència! :D

dijous, 16 de maig del 2013

Plans de millora en xarxa en l'etapa 0 - 3


Benvolguts i benvolgudes al meu blog!

Avui destinaré aquesta entrada a comentar plans de millora en xarxa.

Per encetar el tema cal tenir en compte que un pla de millora sorgeix d’una mancança o d’un aspecte a millorar del centre, s’hi veuen implicats l’equip educatiu, els infants i les seves famílies, ha de beneficiar a tot l’alumnat del centre i es regeix per unes fases que contemplen l’avaluació formativa.

El pla de millora que he trobat a través de la xarxa és “El traspàs de l’etapa 0-3 a 3-6 anys” http://www.slideshare.net/MariaSirah/projecte-de-millora

Es tracta de donar pautes, idees o suggeriments per facilitar aquesta etapa d’adaptació, de canvi, de novetats, sense que hi hagi neguit, inseguretat... per part dels infants i de les famílies. És a dir, se li dóna importància al període d’adaptació de l’infant a l’escola 3 – 6 anys, ja que “És el temps que necessita cada infant per sentir-se segur, tranquil i a gust a l’escola”, d’aquí rau la seva importància.

En la meva opinió penso que és força interessant treballar aquest traspàs de cicle creant un vincle amb l’escola 3-6 anys quan l’infant encara està a l’escoleta. A l’escoleta d’Esporles es treballa per a crear aquest vincle: dues mestres de l’escola gran venen a contar un conte i a berenar amb els infants a l’escoleta i un altre dia anem a l’escola gran a berenar i a deixar la nostra capsa d’aula, on a dintre hi fiquem símbols i joguines que ens agraden i ens identifiquen com a grup-classe.

 Després de cercar a la xarxa i no trobar altres plans de millora, tal i com ens van dir les professores he cercat bones pràctiques, són aquestes:

 
“La caixa sorpresa


Un infant s'emporta la caixa sorpresa a casa i hi posa l'objecte que ell vulgui ensenyar. En gran grup cada infant fa una pregunta al protagonista de la caixa sorpresa. Les respostes només poden ser SÍ o NO. Es van fent preguntes, respectant el torn de paraula, i sense repetir-les fins que s'endevina. A La segona tanda de preguntes el protagonista pot donar alguna pista.

Els objectius de la bona pràctica són:

-       Ampliar el vocabulari.

-       Respectar el torna de paraula.

-       Estructurar correctament la parla oral.

-       Agafar responsabilitat de portar la caixa el dia que toca i mantenir el secret del que hi ha a dins.

-       Ampliar la comprensió i saber donar la resposta correcta.

-       Aprendre estratègies per formular preguntes que ens ajudin a endevinar l'objecte.

 
“Descoberta de la xocolata”


En un paper d'embalar gran, es posen diferents tipus de xocolata: xocolata blanca, negra, en pols, desfeta... i diferents envasos per poder-la manipular. Es treu la roba als infants (els deixen només amb el bolquer). Deixen la xocolata a l’abast dels infants i no es dirigeix l'activitat... les educadores observen com actuen els infants.

Els objectius de la bona pràctica són:

-      Descobrir les diferents textures, olors i colors .... de la xocolata.

-      Observar i manipular els diferents tipus de xocolata.

-      Descobrir les diferents propietats i possibilitats de la xocolata.

Etiquetes:
1.3: he etiquetat aquesta competencia perquè he accedit i revisat altres blogs i experiències per tal d'ampliar la meva pròpia formació.
5.1: perquè he reflexionat sobre els trets diferencials entre bones practiques i projectes de millora.
 

dijous, 9 de maig del 2013

Projecte de millora a l'escoleta d'Esporles

Escoleta Municipal d'Esporles
El projecte de millora que realitzam les quatre alumnes en pràctiques de l’Escoleta Municipal d’Esporles porta per títol: “La figura del mestre: rols i models d’actuació”. És un tema que ens ha vingut determinat pel propi centre, ja que l'equip educatiu de l'escoleta d'Esporles cerca constantment una millora de la qualitat educativa, i aprofiten la presència de les alumnes en pràctiques per a que realitzin aquesta anàlisi i els facin propostes de millora.

 
 
És un centre que demostra tenir un afany per millorar l’atenció als infants, el funcionament del centre, les experiències que es produeixen en ella, etc.

Per al nostre projecte ens han proposat observar i analitzar el rol de les mestres, les seves actituds i els seus models d’actuació, per tal de crear un esperit crític i reflexiu a cada una de les educadores, i  millorar així el seu projecte educatiu.

El projecte proposat se’ns ha plantejat com una continuació del projecte que les alumnes en pràctiques varen realitzar el curs 2011-2012 relacionat amb la gestió i la qualitat del temps a l’escoleta.

Així, seguint aquesta línia, el nostre projecte va encaminat a centrar-nos en les actituds de la mestra per revisar la seva tasca educativa, des d’un punt de vista extern, aprofitant que som persones que ens estam formant en aquest món de l’Educació Infantil i que tenim la teoria més recent. És a dir, és una oportunitat per comparar la teoria amb la pràctica educativa que es porta a terme a través de l’observació de la manera de fer, estar i ser de l’educadora a l’escola, amb els infants però també amb les famílies.

 El projecte l’estam desenvolupant a les aules de segon i tercer nivell, concretament a una aula de 1-2 anys (Na Rínxols d’Or) i a tres aules de 2-3 anys (L’aneguet lleig, Els Tres Porquets i Les Set Cabretes); en les quals hem dut a terme les observacions durant els següents moments de la jornada escolar:
  • La rebuda dels infants i les famílies.
  • El plafó de bon dia.
  • L’alimentació (berenar i dinar)
  • El pati
  • La higiene
  • El descans
  • Psicomotricitat





Després de realitzar els registres (en vídeo i notes de camp) farem un buidatge amb una graella que hem creat nosaltres mateixes, en la que podrem plasmar la informació més rellevant de les observacions recollides. I llavors contrastar-ho amb la informació que hem anat recollint fruit d’una extensa recerca bibliogràfica que estam duent a terme paral·lelament, sobre el rol de la mestra, les seves actituds i els seus models d’actuació.

Per això, considerem que aquest projecte ens serà molt útil de cara al nostre futur professional, perquè en el nostre dia a dia ens estem nodrint de les bones actuacions i bones pràctiques que es desenvolupen en el centre ja que estem en constant observació i anàlisi dels models d'actuació i les diverses estratègies d'intervenció que té cada mestra; però també perquè ens estam documentant de manera molt extensa sobre el tema, i això ens està enriquint molt.

Per acabar, cal dir que la posada en pràctica del projecte i els resultats no depenen de nosaltres perquè no podem introduir canvis físics en l'entorn sinó que el nostre treball es basarà en crear un ambient de reflexió entre l’equip educatiu, per a que les educadores passin a ser conscients d’allò que nosaltres hem vist durant l’estada a l’escoleta, i així siguin elles mateixes qui reflexionin sobre les seves actuacions a partir del nostre projecte i de la informació que els anem proporcionant, i així poder dur a terme les modificacions que cada mestra consideri necessària.

És per aquesta raó que creiem que el tema del nostre projecte és una mica compromès, perquè sense gaire experiència pràctica ens trobam avaluant les mestres que fa anys que fan feina d’educadores a l’escoleta. Cal dir que no és una tasca gens fàcil, però nosaltres els intentarem aportar una mirada fresca i fonamentada a nivell teòric que els permeti millorar encara més la seva atenció als infants i a les famílies, per tal d’incrementar la qualitat educativa del centre.

 
Etiquetes:

5.2, 5.4

Hem etiquetat aquestes dues competències perquè fan referència a la reflexió sobre el projecte de millora. En aquesta entrada hem justificat i contextualitzat el nostre projecte de millora a partir de l'anàlisi de necessitats i de la identificació del problema, així com també hem exposat alguns dels obstacles i resistències presents en l'aplicació del projecte de millora.


dijous, 25 d’abril del 2013

Les safates d'experimentació: una bona pràctica de centre

La bona pràctica que he escollit de l’Escoleta d’Esporles és la de la safates d’experimentació, que és un projecte que dóna continuïtat al joc heurístic iniciat a les aules de primer nivell. Es tracta d’una bona pràctica a nivell de centre.
Les safates d’experimentació són una activitat que consisteix en omplir, buidar, tocar, ensumar, observar, manipular, investigar... mitjançant materials i elements el més naturals possible. El material que s’utilitza per dur-ho a terme són: materials continus (farina, blat de moro, pasta, sucre...) i objectes mediadors entre el material i l’infant (coladors, embuts, culleres de fusta i d’alumini, pots, forquetes de fusta, espàtules de fusta...). A l’Escoleta d’Esporles s’utilitzen dues taules de fusta fetes a l’alçada dels infants per poder desenvolupar aquesta activitat.
 
És una experiència en la qual els infants exploren a partir de l’experimentació i manipulació de diferents materials. Els infants estructuren la ment mitjançant la informació que reben de l’experimentació. Per portar a terme l’activitat es desdobla el grup-classe en 5-6 infants, els quals exploren i manipulen el material de les safates lliurement.
L’activitat es planteja i es desenvolupa de la següent manera: una fase de preparació prèvia al joc, l’entrada i la presentació del material, el moment del joc i finalment la recollida. Durant el moment del joc la mestra té un rol d’observadora i afavoreix l’actitud de curiositat fent suggeriments i preguntes obertes. Només ofereix o retira els objectes quan ho creu oportú, intervenint així el menys possible en la dinàmica establerta pel grup.
Els aneguets lleigs experimentant
Aquesta activitat es desenvolupa al talleret, un espai destinat a dissenyar contextos de descoberta. L’aula dels aneguets acudeixen en aquest espai cada dimarts/dilluns de les 10.45h a les 11.45h aproximadament. Els aneguets són un grup amb molta capacitat de concentració, malgrat alguns infants fruit de la seva immaduresa els hi costa mantenir l’atenció prolongada en el temps. El seu joc és desenvolupa individualment, per imitació o en paral·lel. En contades ocasions els infants desenvolupen una activitat cooperativa de parella o de grup.  
 
 
Alguns dels objectius que es desenvolupen amb l’experimentació de materials,  i relacionats amb l’àrea de coneixement de l’entorn són:
  • Observar, explorar i reflexionar sobre el seu entorn familiar, natural i social, mantenint una actitud de curiositat respecte d’això i un esperit crític tenint en compte el nivell maduratiu dels infants.
  • Potenciar la motricitat fina, els sentits, els processos psicològics bàsics(l’atenció, la percepció i la memòria).
  • Observar i descobrir nous estats i característiques dels materials i objectes.
  • Desenvolupar i augmentar el nivell de concentració i imaginació.
  • Crear hipòtesis (què és? què puc fer? per a què serveix? Què passarà, etc.) fent conscients dels nous aprenentatges que els condueixen a conquestes funcionals.
  • Iniciar-se en la lògica matemàtica.
  • Desenvolupar el llenguatge.
  • Fomentar el pensament científic
 
 
 
Cal destacar que l’experimentació és tot allò que ens envolta, que sempre és font de curiositat. Gràcies al fet d’explorar, manipular i d’experimentar amb diferents materials, l’infant descobreix el món que l’envolta, ple de sensacions noves.
 
 
La teoria cognitivista de Jean Piaget ens diu que hi ha una sèrie d’etapes en les quals l’infant va construint el coneixement de l’entorn. L’etapa sensoriomotora (0 –2 anys) es caracteritza pel canvi de l’infant. La intel·ligència en aquesta etapa és molt pràctica i està molt lligada als sentits. Per aprendre necessiten experimentar. Els aprenentatges que assoleixen es manifesten a través dels sentits i dels moviments. L’etapa preoperatòria (2-7 anys) es caracteritza per la seva funció simbòlica, tal i com es pot observar en aquesta experiència: els infants tenen la capacitat d’evocar situacions o objectes absents. És important que els materials potenciïn la imaginació de l’infant per tal que pugui ampliar les diferents possibilitats de joc d’un objecte determinat. Si els infants tenen a l’abast materials per a l’experimentació, de mica en mica i per ells sols van aprenent conceptes que els són importants. Com ara: ple/buit, suau/rugós, fred/ calent...
 
Aquest projecte no és nou pel centre, ja que altres anys s’ha dut a terme. Considero que és una bona pràctica i que l’equip de mestres li dóna un gran valor per tot el que això suposa a l’infant i pels bons resultats que s’obtenen.
Finalment, voldria esmentar algunes propostes de millora en relació en aquesta pràctica. Per una banda, penso que un cop acabada la sessió es podria realitzar una petita avaluació sobre com ha anat la sessió i així, si es considera necessari, introduir canvis. Per altra banda; hauria de ser una pràctica més documentada i acompanyar les fotografies amb notes de camp.
Arrel d’observacions d’aquesta bona pràctica em sorgeixen una sèrie de preguntes que sense la posada en pràctica potser no tinguin resposta:
  • La sessió es desenvoluparia d’altra manera si s’oferissin altres estris?
  • I si canviéssim el material continu que està planificat?
  • Seria possible dur a terme aquesta bona pràctica amb tot el grup classe?
Etiquetes:
4.1: perquè he identificat els marcs teòrics que justifiquen o qüestionen les pràctiques que es duen a terme a l'aula.
4.2: perquè he identificat i comparat bones pràctiques.
5.1: he reflexionat sobre els trets diferencials entre bones pràctiques i propostes de millora.
3.1: em faig preguntes i reflexiono envers del que he observant sobre el funcionament del centre.