Bones pràctiques

Un cop revisat el llistat d’experiències 0-3 que ens han facilitat, he triat tres bones practiques. El criteri que he utilitzat, a part de que m’agraden, és la relació que tenen amb l’escoleta d’Esporles, el centre on realitzo les meves practiques.

La primera bona pràctica que comentaré és “Materials d’experimentació”.

És ben sabut que l’experimentació aporta a l’infant:

- Gaudir d’una estona de concentració i tranquil·litat en grup.

- Gaudir de la part lúdica i expressiva de l’experimentació,.
- Desenvolupar actituds i accions relacionades amb la recerca: comprovacions, hipòtesis sobre els resultats de les accions, repetició de models presents i no presents…

- Possibilitar l’enriquiment del llenguatge: verbalització de les accions i descobertes, augment del vocabulari matemàtic...

Per tant, penso que és molt important que els infants puguin experimentar amb diferents tipus de materials (materials continus, discontinus i objectes mediadors).

 

A l’escoleta d’Esporles s’ha engegat el projecte de les safates d’experimentació. A la primera sessió es va posar a l’abast dels infants com a material base: farina. Aquesta proposta va ser molt ben acollida per l’aula dels aneguets, on gaudiren de l’experiència i realitzaren moltes descobertes sobre el món que els envolta.

La segona bona pràctica que vull comentar és “Poder anar a beure aigua”.

Del plàstic al vidre

De passiu a actiu

D’inocent a autònom

De necessitat a plaer

Aquesta cita reflecteix tot els avantatges que ha esdevingut canviar els tassons de plàstic per tassons de vidre. Penso que aquest canvi ha proporcionat autonomia als infants, s’han sentit protagonistes i únics de les seves necessitats, les quals s’han transformat en un moment per gaudir, de plaer.

A l’escoleta d’Esporles els infants beuen amb tassons de vidre, no obstant, aquests no estan al seu abast en tot moment. A l’aula tenim una cistella amb les fotografies de cada infant, i a sobre es posa el tassó amb el que ha begut l’infant. La seva autonomia en aquest moment radica en deixar-lo al cistell quan ja han begut. Penso que es podria potenciar l’autonomia si la cistella sempre estàs a l’abast de l’infant (normalment està a un prestatge a l’alçada de l’adult), amb la possibilitat de que l’infant decidís el moment en que vol beure aigua.

Per acabar, la tercera bona pràctica que he destriat és “Fem un collage natural”.

Dos dels objectius del currículum d’Educació Infantil són:

- Observar i explorar de forma activa estímuls sensorials i el propi entorn i identificar-ne els principals elements mostrant  interès pel seu coneixement, formulant preguntes i generant interpretacions sobre algunes situacions i  fets significatius.

- Observar i explorar les propietats sensorials, els canvis i les transformacions d’objectes i materials a través de l’experimentació i la manipulació, anticipant i comprovant els resultats de les accions realitzades.

Per tant, penso que aquesta activitat pretén l’assoliment d’aquests dos objectius, entre d’altres.

A l’escoleta d’Esporles s’ha posat en marxa el racó de natura al pati, que consisteix en la presentació materials naturals per a que els infants els olorin, els toquin, els observin, experimentin i els relacionin amb la seva vida quotidiana.
 

 

Etiquetes:

He seleccionat l'etiqueta 4.2, ja que he identificat bones pràctiques i les he comparades amb l'escoleta d'Esporles.

Per altra banda, he triat l'etiqueta 3.1 perquè m'he formulat preguntes envers a les pràctiques que es duen a terme a l'escoleta.