Les creences de la mestra

La meva entrada d’avui anirà destinada a comentar les creences de la mestra dels aneguets en una situació concreta.

Les creences són idees que formen part de la nostra manera de pensar i que tenen un sentiment de certesa, perquè són els puntals des dels quals interpretem el món i allò que ens succeeix. 

Per a realitzar aquest anàlisi em centraré en la següent observació:

“Són les 12.15h, és l’hora de dinar i a l’aula dels aneguets avui dinem de puré de llenties, truita francesa amb patates i iogurt. Na B. s’asseu devora en Ll. i el mira somrient, li toca amb els dits els cabells, en Ll. la mira somrient. A continuació, es miren i juguen amb les forquetes. De sobte, la mestra es dirigeix a na B. i li diu: B. no molestis als amics. Na B. fa cas omís i segueix interaccionant amb en Ll. Arriba un punt en que la mestra li diu a na B: ets tremenda tu, hauràs de dinar sola si segueixes així.” 

Partint d’aquesta observació podem dir que la mestra té la creença de que na B. és emprenyadora, és per tant, que ha etiquetat a l’infant. En determinades situacions del dia a dia a l'aula la mestra també mostra l'etiquetatge d'aquest infant. "Estàs molt molestadora, per no dir una altra cosa"

Per altra banda, voldria ressaltar que aquest moment és una manifestació espontània en una activitat diària: el moment d’alimentació. Aquest moment convida a compartir els aliments, l’espai i qualque cosa més. 

Des del meu punt de vista, és una relació de qualitat on es posen en marxa altres llenguatges, tals com la mirada, el gest, el somriure. Penso que aquest moment de complicitat, si no distorsiona al grup i es segueix menjant, es podria haver deixat fluir, ja que cap de les dues accions han transgredit els límits dels respecte cap al company/a. 

Etiquetes:

He triat aquestes dues etiquetes perquè a partir d’una observació he identificat i he fet hipòtesis envers les creences de la mestra i perquè he reflexionat sobre l’actuació de la mestra a l’aula.