Les safates d'experimentació: una bona pràctica de centre

La bona pràctica que he escollit de l’Escoleta d’Esporles és la de la safates d’experimentació, que és un projecte que dóna continuïtat al joc heurístic iniciat a les aules de primer nivell. Es tracta d’una bona pràctica a nivell de centre.

Les safates d’experimentació són una activitat que consisteix en omplir, buidar, tocar, ensumar, observar, manipular, investigar... mitjançant materials i elements el més naturals possible. El material que s’utilitza per dur-ho a terme són: materials continus (farina, blat de moro, pasta, sucre...) i objectes mediadors entre el material i l’infant (coladors, embuts, culleres de fusta i d’alumini, pots, forquetes de fusta, espàtules de fusta...). A l’Escoleta d’Esporles s’utilitzen dues taules de fusta fetes a l’alçada dels infants per poder desenvolupar aquesta activitat.

 

És una experiència en la qual els infants exploren a partir de l’experimentació i manipulació de diferents materials. Els infants estructuren la ment mitjançant la informació que reben de l’experimentació. Per portar a terme l’activitat es desdobla el grup-classe en 5-6 infants, els quals exploren i manipulen el material de les safates lliurement.

L’activitat es planteja i es desenvolupa de la següent manera: una fase de preparació prèvia al joc, l’entrada i la presentació del material, el moment del joc i finalment la recollida. Durant el moment del joc la mestra té un rol d’observadora i afavoreix l’actitud de curiositat fent suggeriments i preguntes obertes. Només ofereix o retira els objectes quan ho creu oportú, intervenint així el menys possible en la dinàmica establerta pel grup.

Els aneguets lleigs experimentant

Aquesta activitat es desenvolupa al talleret, un espai destinat a dissenyar contextos de descoberta. L’aula dels aneguets acudeixen en aquest espai cada dimarts/dilluns de les 10.45h a les 11.45h aproximadament. Els aneguets són un grup amb molta capacitat de concentració, malgrat alguns infants fruit de la seva immaduresa els hi costa mantenir l’atenció prolongada en el temps. El seu joc és desenvolupa individualment, per imitació o en paral·lel. En contades ocasions els infants desenvolupen una activitat cooperativa de parella o de grup.  

 

 

Alguns dels objectius que es desenvolupen amb l’experimentació de materials,  i relacionats amb l’àrea de coneixement de l’entorn són:

• Observar, explorar i reflexionar sobre el seu entorn familiar, natural i social, mantenint una actitud de curiositat respecte d’això i un esperit crític tenint en compte el nivell maduratiu dels infants.
• Potenciar la motricitat fina, els sentits, els processos psicològics bàsics(l’atenció, la percepció i la memòria).
• Observar i descobrir nous estats i característiques dels materials i objectes.
• Desenvolupar i augmentar el nivell de concentració i imaginació.
• Crear hipòtesis (què és? què puc fer? per a què serveix? Què passarà, etc.) fent conscients dels nous aprenentatges que els condueixen a conquestes funcionals.
• Iniciar-se en la lògica matemàtica.
• Desenvolupar el llenguatge.
• Fomentar el pensament científic

 

 

 

Cal destacar que l’experimentació és tot allò que ens envolta, que sempre és font de curiositat. Gràcies al fet d’explorar, manipular i d’experimentar amb diferents materials, l’infant descobreix el món que l’envolta, ple de sensacions noves.

 

 

La teoria cognitivista de Jean Piaget ens diu que hi ha una sèrie d’etapes en les quals l’infant va construint el coneixement de l’entorn. L’etapa sensoriomotora (0 –2 anys) es caracteritza pel canvi de l’infant. La intel·ligència en aquesta etapa és molt pràctica i està molt lligada als sentits. Per aprendre necessiten experimentar. Els aprenentatges que assoleixen es manifesten a través dels sentits i dels moviments. L’etapa preoperatòria (2-7 anys) es caracteritza per la seva funció simbòlica, tal i com es pot observar en aquesta experiència: els infants tenen la capacitat d’evocar situacions o objectes absents. És important que els materials potenciïn la imaginació de l’infant per tal que pugui ampliar les diferents possibilitats de joc d’un objecte determinat. Si els infants tenen a l’abast materials per a l’experimentació, de mica en mica i per ells sols van aprenent conceptes que els són importants. Com ara: ple/buit, suau/rugós, fred/ calent...

 

Aquest projecte no és nou pel centre, ja que altres anys s’ha dut a terme. Considero que és una bona pràctica i que l’equip de mestres li dóna un gran valor per tot el que això suposa a l’infant i pels bons resultats que s’obtenen.

Finalment, voldria esmentar algunes propostes de millora en relació en aquesta pràctica. Per una banda, penso que un cop acabada la sessió es podria realitzar una petita avaluació sobre com ha anat la sessió i així, si es considera necessari, introduir canvis. Per altra banda; hauria de ser una pràctica més documentada i acompanyar les fotografies amb notes de camp.

Arrel d’observacions d’aquesta bona pràctica em sorgeixen una sèrie de preguntes que sense la posada en pràctica potser no tinguin resposta:

• La sessió es desenvoluparia d’altra manera si s’oferissin altres estris?
• I si canviéssim el material continu que està planificat?
• Seria possible dur a terme aquesta bona pràctica amb tot el grup classe?

Etiquetes:

4.1: perquè he identificat els marcs teòrics que justifiquen o qüestionen les pràctiques que es duen a terme a l'aula.

4.2: perquè he identificat i comparat bones pràctiques.

5.1: he reflexionat sobre els trets diferencials entre bones pràctiques i propostes de millora.

3.1: em faig preguntes i reflexiono envers del que he observant sobre el funcionament del centre.