Aprenentatges arrel dels projectes de millora i documentals exposats

 

Benvolguts i benvolgudes al meu blog!

A partir de les exposicions a classe dels projectes de millora i dels documentals dels meus companys i companyes, compartiré amb vosaltres la meva visió sobre aquells que més m’han cridat l’atenció.

·       Projecte de millora “Panell de canals” (Pati): “Quan es parla de l’ús més habitual dels espais exteriors d’na escola apareixen expressions molt arrelades com «prendre l’aire», «desfogar-se», «fer una pausa», «un descans per als mestres»..., com si la vida al pati solament fos això. En coherència amb aquestes creences, els espais exteriors de les escoles semblen tots tallats pel mateix patró. Malgrat aquesta imatge generalitzada, avui hi ha molts equips de mestres i alguns ajuntaments que volen recuperar els espais exteriors com un lloc més en el qual s’ha de planificar i preveure el que vol que passi, igual que es fa en els espais interiors de l’escola” (Cols Clotet, Carme: INFÀNCIA, núm. 157, juliol-agost de 2007). Amb aquesta cita vull entreveure que s’ha fet una excel·lent feina pensant cada detall; cada material, la disposició del mateix, els objectius... S’ha aconseguit una continuïtat entre l’espai interior i l’exterior. Amb aquest projecte he après la importància que tenen els espais exteriors, ja que el pati hauria de ser un moment planificat i estructurat.

 

 

·       Documental “El canvi de bolquers”: És ben sabut que aquesta rutina compta amb un component emocional molt important entre l’infant i la mestra. Cal que sigui un moment tranquil i relaxant per a que l’infant es senti segur i confiat. La mestra ha de saber interpretar allò que l’infant ens vol transmetre, fent-lo sentir comprès i escoltat , i ensenyar-li com és el seu cos i com és ell, a través de la paraula, els gests, les mirades...  Al documental apareix una practicant que diu una frase molt significativa i que m’ha semblat molt adient per aquest moment: “Estic aquí per tu, som aquí per tu”.

·        Projecte “Les emocions”: “L’educació socioemocional és un procés educatiu, continu i permanent, que pretén potenciar el desenvolupament emocional com a complement indispensable del desenvolupament cognitiu, constituït ambdós els elements essencials del desenvolupament de la personalitat integral”. (Bisquerra: 2000). Referent a les emocions alguns dels objectius que s’han d’assolir amb l’ajuda de l’adult són: expressar emocions de tristesa, por, ràbia, alegria... de forma verbal i no verbal, reconèixer les expressions emocionals dels altres, identificar les conseqüències davant una determinada emoció i utilitzar eines com la relaxació, distracció conductual per regular un malestar emocional. Penso que amb la implementació d’aquest projecte s’han assolit aquests objectius, almanco amb les emocions bàsiques (felicitat, por, enuig i tristesa o disgust).

·        Projecte “Psicomotricitat” (Toninaina):  Partint de la idea que la psicomotricitat juga un paper força important per a l’organització de la personalitat de l’infant i del seu desenvolupament integral, penso que en aquesta escoleta es dóna la importància que es mereix aquesta pràctica. A l’Escoleta d’Esporles també es fa psico, a psico ens saluda en corre-corre, la titella que s’usa al ritual d’entrada, feim de llops, de dimonis, apagam focs, nedam, feim bots molts alts, ens pujam per l’espatllera i ens miram, resolem els nostres conflictes, ens amagam, convidam als amics a jugar...

 

·       Documental  “La visió dels infants sobre el joc”: m’ha semblat molt interessant aquest documental per ser el joc dels infants l’etern protagonista. I és que els infants aprenen jugant, descobreixen el món que els envolta a través del seu joc. Jugar implica el desenvolupament de totes les àrees. En relació al joc, voldria compartir una anècdota que fa unes setmanes va tenir lloc a l’escoleta d’Esporles. Els aneguets estàvem al pati, i em vaig dirigir a un infant i li vaig dir: “D. hem d’arraconar”, ell se’m va girar seriós i em va dir: “No, ara estic jugant”. L’infant tenia tota la raó del món, ell estava jugant, perquè havia d’arraconar si estava jugant? Si per mi fos, l’hagués deixat que seguis jugant però no va ser possible perquè l’horari és el que és i s’ha de respectar.  Al documental va aparèixer una frase que deia així: “No hi ha res més seriós que un infant quan juga” i me l’apropiaré de cara al meu futur com a mestra d’infantil.

 

Malgrat no hagi comentat els altres projectes de millora i documentals, penso que  tots els meus companys i companyes han fet molt bona feina i que tots i totes ens hem impregnat de les bones pràctiques dels diferents centres en que hem estat ubicats.

Etiquetes:

1.2: ja que he reflexionat sobre elements que porten a una bona actuació professional.
5.3: ja que he cercat informació en relació als projectes de millora i documentals exposats a classe i he aportat referències bibliogràfiques.