Què milloraríem del nostre projecte?

En aquesta entrada us posarem al dia de l’estat del nostre projecte i d’allò que canviaríem si ara l’haguéssim de repetir, és a dir, de les propostes de millora.
 

Com sabeu el nostre projecte és "La figura del mestre: rols i models d'actuació", en el qual hem observat i registrat en vídeo les nostres tutores d’aula, per tal de dur a terme una anàlisi de la seva actuació.
 

Aleshores, després de realitzar els enregistraments, vam procedir a fer el buidatge mitjançant les graelles que nosaltres mateixes havíem elaborat. Llavors, vam posar en comú aquesta informació i en aquests moments ens trobem elaborant les conclusions per tal de fer el retorn a l’equip educatiu del centre que serà durant el claustre de dia 12 de juny.
 

Durant tot el procés d’elaboració i implementació del projecte ens hem anat trobant amb una sèrie de dificultats o obstacles, que una vegada analitzats pensem que podrien sofrir alguns canvis per tal de millorar.

 

Per començar, com ja vam dir a l’exposició de classe, la proposta del projecte ens va venir determinada pel mateix centre, i aquesta ens ha resultat una mica tancada i dirigida. Ens hagués agradat tenir un major poder de decisió a l’hora d’enfocar el projecte i de com desenvolupar-lo. En un principi semblava que es tractava d’una proposta més oberta i flexible, i des del centre ens van demanar que amb la idea general que elles ens donàvem, nosaltres féssim una proposta de projecte i vam pensar de centrar-nos en el rol de la mestra en els moments de gestió de conflictes; però finalment, quan la vam presentar, la coordinadora ja tenia pensat un projecte més global i ens va dir que observéssim els moments concrets que ja vam explicar a l’anterior entrada del projecte. I això va fer que el nostre projecte fos més pautat del que a nosaltres ens hagués agradat.

 

Per altra banda, a nivell de temporalització del projecte, pensem que tal vegada el vàrem començar a desenvolupar una mica massa tard, degut a la tasca d’anàlisi del centre i del grup aula que ens va manllevar moltes hores de feina. I això ha fet que no haguem pogut veure si el nostre feedback cap a les mestres els haurà resultat d’utilitat, i per tant, hem hagut d’enfocar l’avaluació del nostre projecte mitjançant un qüestionari i no amb l’observació i la vivència del possible canvi com ens hagués agradat tenir.
 

Relacionat amb això, un altre dificultat ha estat el fet de no poder tenir uns resultats tangibles i a curt termini, que ens deixa a mig camí,  ja que acabarem el nostre període de pràctiques sense saber si realment tot el nostre treball haurà estat fructuós.

 

Pel que fa als instruments que hem utilitzat per dur a terme l’anàlisi, vam elaborar una graella de conducta verbal i una de conducta no verbal, però una vegada que hem fet el buidatge dels vídeos considerem que hauria estat més útil elaborar una graella específica per cada moment observat, ja que d’aquesta manera es podrien haver concretat més els ítems.
  

Referent a les tècniques d’observació, des d’un principi vam utilitzar el vídeo, però a mesura que hem anat enregistrant les actuacions de les mestres en els diferents moments, ens hem adonat que aquestes estan condicionades per la presència de les càmeres. Així que més tard també vam incloure notes de camp per complementar-les amb el registre videogràfic.
 

Tal i com vàrem comentar a l’entrada del  blog on presentàvem el nostre projecte de millora, pensem que el tema que tractem és de caràcter compromès, ja que sense gaire experiència pràctica ens trobem avaluant les mestres que fa anys que fan feina d’educadores a l’escoleta i que al mateix temps són les que ens avaluen a nosaltres com a practicants.

 

Quan duguem a terme el retorn al proper claustre del que hem observat ens trobarem amb una altra dificultat. Aquesta rau en no poder personalitzar les crítiques constructives que hem realitzar a través de les seves observacions en el dia a dia a l’escoleta perquè pensem que personalitzant el nostre retorn les mestres es poden sentir escomeses, podent resultar violent a nivell personal i professional.
 

Una altra dificultat lligada a la citada anteriorment és que ens podem trobar en una situació de resistència per part de l’equip educatiu de l’escoleta, ja que pel fet de no personalitzar els canvis, les mestres no es sentin identificades amb el nostre retorn, ja sigui per manca d’autoobservació crítica o per tenir una concepció de l’educació diferent de la que nosaltres ens basem teòricament.

 

De ben segur que durant els dies que manquen per tancar el projecte ens trobarem amb noves i inesperades dificultats que es podrien transformar en canvis de millora i que podríem plasmar en aquesta entrada, però fins aleshores són aquests els canvis que portaríem a terme en el nostre projecte.

 

Etiquetes:
 

5.2:  perquè justifiquem i contextualitzem el nostre projecte de millora a partir de l'anàlisi de

necessitats i de la identificació del problema.  

5.4: perquè en aquesta entrada hem previst i identificat els obstacles i les resistències en l'aplicació del projecte de millora.